Óptica pedagogica: Dudas de Bolonya.

lunes, 30 de marzo de 2009

Dudas de Bolonya.

En la clase anterior se decidió el trabajar diferentes aspectos sobre Bolonya que desconociamos o sobre los que teniamos diferentes dudas.

Convalidaciones
Becas
Optativas
Practicum y trabajo final
Recuperaciones 2ª convocatoria
Homologación y reconocimiento
Siestema con uniformidad o no.
Metodologia y Evaluación
Compatibilidad Estudio/Trabajo
(Entre otros)

La fuente que se nos recomentó fue: bolonya.org

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Apuntes

PEDAGOGIA

· Com ciència o tecnologia?

Necessitem dues coses: Si qualsevol ciència busca conèixer la veritat i predir això fa que sigui necessari conèixer a fons l’objecte d’estudi. En aquest cas seria: Què és l’educació?
La definició que es podria fer d’educació és molt variada. Tot i així existeixen dos vies:
1- Per experiència: (dóna via a les pedagogies experimentalistes)
2- Per reflexió: (dóna lloc a les pedagogies reflexives)

Tot i això, si és ciència ha d’estar ben organitzada per poder millorar les condicions i això, ho fa la tecnologia. A més hi ha un component artístic (l’acte creatiu).

En pedagogia hi ha poques certeses morals.

TEORIA

· Concepte, discursos i explicacions.
Definició més general: intent d’’explicació per predir, idea.
La teoria pot ser:
1- Explicativa (descriptiva)
2- Pràctica (com s’ha d’anar fent)

El concepte de teoria ho oposem a pràctica:Això és un perill. Un excés de teoria et faria perdre la realitat i un excés de pràctica et fa que oblidis en què t’estàs basant.

La funció de la teoria és guiar la pràctica educativa.

CRONOLOGIA

La pedagogia com un tot (principis del XIX)

1- cos únic de coneixements sobre l’educació (Herbart)

· teoria i pràctica indissolubles

Divisions internes de la pedagogia

2- separació entre teoria i pràctica (finals del XIX)

· la didàctica i les metodologies com a focus d’atenció; es relega la
teoria a “pensament pedagògic” (historicista)

3- separació entre experimentalistes i racionalistes; principis del XX

· el racionalismo és acientífic, no té fonaments metodològics
· l’experimentalisme no amplia el coneixement, el corrobora

4- disgregació temàtica (mitjan-finals XX): ciències de l’educació

· diversificació ciències socials:
· psicologia, filosofia, sociologia, economia…
· amplificació del fenomen educatiu; complementarietat :
· interès des d’altres disciplines: medecina, arquitectura, ergonomia…

5- Teoria de l’Educació com a disciplina

· perspectiva germànica
· perspectiva angloamericana

PERSPECTIVA GERMÁNICA

Influenciada per Hebart.

Reflexió i art d’educar.
La pedagogia s’ha de fonamentar en la ètica i la psicologia que marca els mitjans a l’ensenyança.
L’ensenyança va per davant de l’aprenentatge.
L’ensenyança ha de seguir uns passos per tal d’aconseguir aprenentatge i a més ha de seguir un principi d’aplicabilitat.

Aquesta perspectiva perd pes després de la segona guerra mundial.

PERSPECTIVA ANGLOAMERIACANA

Influenciada per John Dewey.
Si la Teoria ha de servir per alguna cosa ha de ser teoria pràctica ( no especulativa)
Experimentalista (1r els experiments i després fem teoria)
No especular.

Fins als 70 arribem.

ON SOM ARA?

Als 75, a partir de tots això, s’intenta democratitzar la universitat per tal de sortir de sortir de la branca germanòfila i de la influència religiosa.

Es fa una barreja entre el pensament americà i el pensament marxista.

Als 80 s’introdueix l’assignatura de pedagogia a la facultat.

-Hi ha tres nivells de treball inevitables en Teoria de l’Educació:
1- Nivell històric (com s’ha pensat que devia ser l’educació)
2- Nivell descriptiu (analitzar i estudiar corrents actuals)
3- Prescriptiu (com hauria de ser en un futur)

-Temes propis de T. De l’educació:

1- Perfectibilitat
2- Coherència i legitimitat d’uns valors o finalitats.
3- Dificultats
· Hi ha de dos tipus: Metodològiques (hem de pensar, observar...) i conceptuals (Perqué costa tant pensar en educació?).
4- Coherència i legitimitat dels mitjans i metodologies
5- Adequació de les condicions institucionals: formal, no formal
6- Funció d’agents educatius

ESQUEMA DE LES TEORIES PEDAGÒGIQUES ACTUALS

Hi ha 5 teories:

PEDAGOGIES PERENNES:

· Pretenen mantenir l’ordre social, legitimar-lo ho entenen com a un costum cultural i a una funció de la divinitat.
· Tenen que veure amb Déu o un referent.
· L’objectiu és mantenir l’ordre.

PEDAGOGIES PERFORMATIVES( positivistes):

· Oberta a la cerca de l’eficàcia i l’èxit escolar.
· El màxim rendiment és lo més important.
· Planificació detallada de l’aprenentatge.

PEDAGOGIES HERMENÈUTIQUES:

· L’individu ha de buscar el significat mitjançant l’anàlisi i la reflexió per tal d’entendre els fenòmens.
· Objectiu: conèixer i interpretar.
· Pedagogies interculturals no volen diferències.
· Pretenen el respecte entre les persones.
· Importància a la comunitat.

PEDAGOGIES POSTESTRUCTURALISTES:

· Plantejament no comparatiu.
· Entenen que “ som un relat”
· Busquen la felicitat personal.
· L’educació busca el màxim del relat personal.

PEDAGOGIES CRÍTIQUES:

· Busquen el canvi social.
· El currículum l’hem de construir entre tots.

lunes, 30 de marzo de 2009

Dudas de Bolonya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Me Presento

Seguidores

Archivo del blog

Datos personales

Apuntes