UN PLACER
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Me Presento
Hola, me llamo Aida, tengo 18 años y he creado este blog para la asignatura de Teoria de la educación.
En él trataré de ver las cosas bajo un punto de vista pedagógico, es decir, con otra óptica y, por eso, el nombre que he puesto a mi blog.La verdad es que me costará un poquito el sacar "chicha" de las noticias o documentos que escoja para publicar pero bueno para aprender estamos haciendo esto.
Ale, así que ¡un saludito!
En él trataré de ver las cosas bajo un punto de vista pedagógico, es decir, con otra óptica y, por eso, el nombre que he puesto a mi blog.La verdad es que me costará un poquito el sacar "chicha" de las noticias o documentos que escoja para publicar pero bueno para aprender estamos haciendo esto.
Ale, así que ¡un saludito!
Seguidores
Archivo del blog
Datos personales
Apuntes
PEDAGOGIA
· Com ciència o tecnologia?
Necessitem dues coses: Si qualsevol ciència busca conèixer la veritat i predir això fa que sigui necessari conèixer a fons l’objecte d’estudi. En aquest cas seria: Què és l’educació?
La definició que es podria fer d’educació és molt variada. Tot i així existeixen dos vies:
1- Per experiència: (dóna via a les pedagogies experimentalistes)
2- Per reflexió: (dóna lloc a les pedagogies reflexives)
Tot i això, si és ciència ha d’estar ben organitzada per poder millorar les condicions i això, ho fa la tecnologia. A més hi ha un component artístic (l’acte creatiu).
En pedagogia hi ha poques certeses morals.
TEORIA
· Concepte, discursos i explicacions.
Definició més general: intent d’’explicació per predir, idea.
La teoria pot ser:
1- Explicativa (descriptiva)
2- Pràctica (com s’ha d’anar fent)
El concepte de teoria ho oposem a pràctica:Això és un perill. Un excés de teoria et faria perdre la realitat i un excés de pràctica et fa que oblidis en què t’estàs basant.
La funció de la teoria és guiar la pràctica educativa.
CRONOLOGIA
La pedagogia com un tot (principis del XIX)
1- cos únic de coneixements sobre l’educació (Herbart)
· teoria i pràctica indissolubles
Divisions internes de la pedagogia
2- separació entre teoria i pràctica (finals del XIX)
· la didàctica i les metodologies com a focus d’atenció; es relega la
teoria a “pensament pedagògic” (historicista)
3- separació entre experimentalistes i racionalistes; principis del XX
· el racionalismo és acientífic, no té fonaments metodològics
· l’experimentalisme no amplia el coneixement, el corrobora
4- disgregació temàtica (mitjan-finals XX): ciències de l’educació
· diversificació ciències socials:
· psicologia, filosofia, sociologia, economia…
· amplificació del fenomen educatiu; complementarietat :
· interès des d’altres disciplines: medecina, arquitectura, ergonomia…
5- Teoria de l’Educació com a disciplina
· perspectiva germànica
· perspectiva angloamericana
PERSPECTIVA GERMÁNICA
Influenciada per Hebart.
Reflexió i art d’educar.
La pedagogia s’ha de fonamentar en la ètica i la psicologia que marca els mitjans a l’ensenyança.
L’ensenyança va per davant de l’aprenentatge.
L’ensenyança ha de seguir uns passos per tal d’aconseguir aprenentatge i a més ha de seguir un principi d’aplicabilitat.
Aquesta perspectiva perd pes després de la segona guerra mundial.
PERSPECTIVA ANGLOAMERIACANA
Influenciada per John Dewey.
Si la Teoria ha de servir per alguna cosa ha de ser teoria pràctica ( no especulativa)
Experimentalista (1r els experiments i després fem teoria)
No especular.
Fins als 70 arribem.
ON SOM ARA?
Als 75, a partir de tots això, s’intenta democratitzar la universitat per tal de sortir de sortir de la branca germanòfila i de la influència religiosa.
Es fa una barreja entre el pensament americà i el pensament marxista.
Als 80 s’introdueix l’assignatura de pedagogia a la facultat.
-Hi ha tres nivells de treball inevitables en Teoria de l’Educació:
1- Nivell històric (com s’ha pensat que devia ser l’educació)
2- Nivell descriptiu (analitzar i estudiar corrents actuals)
3- Prescriptiu (com hauria de ser en un futur)
-Temes propis de T. De l’educació:
1- Perfectibilitat
2- Coherència i legitimitat d’uns valors o finalitats.
3- Dificultats
· Hi ha de dos tipus: Metodològiques (hem de pensar, observar...) i conceptuals (Perqué costa tant pensar en educació?).
4- Coherència i legitimitat dels mitjans i metodologies
5- Adequació de les condicions institucionals: formal, no formal
6- Funció d’agents educatius
ESQUEMA DE LES TEORIES PEDAGÒGIQUES ACTUALS
Hi ha 5 teories:
PEDAGOGIES PERENNES:
· Pretenen mantenir l’ordre social, legitimar-lo ho entenen com a un costum cultural i a una funció de la divinitat.
· Tenen que veure amb Déu o un referent.
· L’objectiu és mantenir l’ordre.
PEDAGOGIES PERFORMATIVES( positivistes):
· Oberta a la cerca de l’eficàcia i l’èxit escolar.
· El màxim rendiment és lo més important.
· Planificació detallada de l’aprenentatge.
PEDAGOGIES HERMENÈUTIQUES:
· L’individu ha de buscar el significat mitjançant l’anàlisi i la reflexió per tal d’entendre els fenòmens.
· Objectiu: conèixer i interpretar.
· Pedagogies interculturals no volen diferències.
· Pretenen el respecte entre les persones.
· Importància a la comunitat.
PEDAGOGIES POSTESTRUCTURALISTES:
· Plantejament no comparatiu.
· Entenen que “ som un relat”
· Busquen la felicitat personal.
· L’educació busca el màxim del relat personal.
PEDAGOGIES CRÍTIQUES:
· Busquen el canvi social.
· El currículum l’hem de construir entre tots.
· Com ciència o tecnologia?
Necessitem dues coses: Si qualsevol ciència busca conèixer la veritat i predir això fa que sigui necessari conèixer a fons l’objecte d’estudi. En aquest cas seria: Què és l’educació?
La definició que es podria fer d’educació és molt variada. Tot i així existeixen dos vies:
1- Per experiència: (dóna via a les pedagogies experimentalistes)
2- Per reflexió: (dóna lloc a les pedagogies reflexives)
Tot i això, si és ciència ha d’estar ben organitzada per poder millorar les condicions i això, ho fa la tecnologia. A més hi ha un component artístic (l’acte creatiu).
En pedagogia hi ha poques certeses morals.
TEORIA
· Concepte, discursos i explicacions.
Definició més general: intent d’’explicació per predir, idea.
La teoria pot ser:
1- Explicativa (descriptiva)
2- Pràctica (com s’ha d’anar fent)
El concepte de teoria ho oposem a pràctica:Això és un perill. Un excés de teoria et faria perdre la realitat i un excés de pràctica et fa que oblidis en què t’estàs basant.
La funció de la teoria és guiar la pràctica educativa.
CRONOLOGIA
La pedagogia com un tot (principis del XIX)
1- cos únic de coneixements sobre l’educació (Herbart)
· teoria i pràctica indissolubles
Divisions internes de la pedagogia
2- separació entre teoria i pràctica (finals del XIX)
· la didàctica i les metodologies com a focus d’atenció; es relega la
teoria a “pensament pedagògic” (historicista)
3- separació entre experimentalistes i racionalistes; principis del XX
· el racionalismo és acientífic, no té fonaments metodològics
· l’experimentalisme no amplia el coneixement, el corrobora
4- disgregació temàtica (mitjan-finals XX): ciències de l’educació
· diversificació ciències socials:
· psicologia, filosofia, sociologia, economia…
· amplificació del fenomen educatiu; complementarietat :
· interès des d’altres disciplines: medecina, arquitectura, ergonomia…
5- Teoria de l’Educació com a disciplina
· perspectiva germànica
· perspectiva angloamericana
PERSPECTIVA GERMÁNICA
Influenciada per Hebart.
Reflexió i art d’educar.
La pedagogia s’ha de fonamentar en la ètica i la psicologia que marca els mitjans a l’ensenyança.
L’ensenyança va per davant de l’aprenentatge.
L’ensenyança ha de seguir uns passos per tal d’aconseguir aprenentatge i a més ha de seguir un principi d’aplicabilitat.
Aquesta perspectiva perd pes després de la segona guerra mundial.
PERSPECTIVA ANGLOAMERIACANA
Influenciada per John Dewey.
Si la Teoria ha de servir per alguna cosa ha de ser teoria pràctica ( no especulativa)
Experimentalista (1r els experiments i després fem teoria)
No especular.
Fins als 70 arribem.
ON SOM ARA?
Als 75, a partir de tots això, s’intenta democratitzar la universitat per tal de sortir de sortir de la branca germanòfila i de la influència religiosa.
Es fa una barreja entre el pensament americà i el pensament marxista.
Als 80 s’introdueix l’assignatura de pedagogia a la facultat.
-Hi ha tres nivells de treball inevitables en Teoria de l’Educació:
1- Nivell històric (com s’ha pensat que devia ser l’educació)
2- Nivell descriptiu (analitzar i estudiar corrents actuals)
3- Prescriptiu (com hauria de ser en un futur)
-Temes propis de T. De l’educació:
1- Perfectibilitat
2- Coherència i legitimitat d’uns valors o finalitats.
3- Dificultats
· Hi ha de dos tipus: Metodològiques (hem de pensar, observar...) i conceptuals (Perqué costa tant pensar en educació?).
4- Coherència i legitimitat dels mitjans i metodologies
5- Adequació de les condicions institucionals: formal, no formal
6- Funció d’agents educatius
ESQUEMA DE LES TEORIES PEDAGÒGIQUES ACTUALS
Hi ha 5 teories:
PEDAGOGIES PERENNES:
· Pretenen mantenir l’ordre social, legitimar-lo ho entenen com a un costum cultural i a una funció de la divinitat.
· Tenen que veure amb Déu o un referent.
· L’objectiu és mantenir l’ordre.
PEDAGOGIES PERFORMATIVES( positivistes):
· Oberta a la cerca de l’eficàcia i l’èxit escolar.
· El màxim rendiment és lo més important.
· Planificació detallada de l’aprenentatge.
PEDAGOGIES HERMENÈUTIQUES:
· L’individu ha de buscar el significat mitjançant l’anàlisi i la reflexió per tal d’entendre els fenòmens.
· Objectiu: conèixer i interpretar.
· Pedagogies interculturals no volen diferències.
· Pretenen el respecte entre les persones.
· Importància a la comunitat.
PEDAGOGIES POSTESTRUCTURALISTES:
· Plantejament no comparatiu.
· Entenen que “ som un relat”
· Busquen la felicitat personal.
· L’educació busca el màxim del relat personal.
PEDAGOGIES CRÍTIQUES:
· Busquen el canvi social.
· El currículum l’hem de construir entre tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario